jump to navigation

¿ Te Apuntas Al Espíritu de los tiempos ? noviembre 24, 2010

Posted by ximo88 in Kiosko.
trackback

especulacion y (n)euros

zeitgeist

 

El espiritu de los tiempos

 

 

Aunque sea simbólicamente ¡ Anda que el colchón también está para eso ! Al fin y al cabo las ligas las pagamos nosotros y no necesitamos directores de sucursales cretinos que nos recuerden lo imbéciles que somos en confiar en un sistema piramidal mira lo que te pagan a tí por tu dinero ahorrado y mira lo que pagas tú por los créditos o préstamos (si a eso se le llama negocio bancario que baje el que no existe y lo vea) mas las ayudas de rescate de los gobiernos en que pagamos todos sus desmanes, bueno otros nombres le daría yo. Esto me recuerda a un grupo y a una  canción, poesía pura para el momento.

Brams – Moltes gràcies

He de dar-els-hi moltes gràcies.
Prou me´n guardo de ser ingrat.
No vull que s´arribi a creure
que el meu odi, tot i fix,
no coneix les diplomàcies
i vull deixar ben pagat
tot allò que pugui deure
fins i tot als enemics.

He d´agrair la manera
i agrair l´art poc subtil
amb que disfressen a la fera
perquè sembi un xai gentil.
Destrossant com qui decora,
fent de la coacció un acord,
fent dansar l´excavadora
i provant que refili el porc.

SERÀ PER A ELLS
TOT EL QUE SURTI DELS MEUS BUDELLS!

Gràcies, doncs, per demostrar-me
on sóc jo i qui són ells.
Utilitzaré els mots d´arma
i potser un dia els fusells.
Ja que la seva paraula
té el valor d´un sac de fems,
compartir amb ells la taula?
Enlloc del món ni mai del temps!

Ja he fugit, m´he escapat de la seva veritat
que s´aguanta amb unes pinces tan patètiques
i minses que insulten la dignitat.
I està clar que els seus diaris volen fer
reaccionaris a la població civil -i sembla
que el mateix Goebles va escriure el llibre
d´estil. Però observo, tanmateix, que la
resistencia crei: resistència compartida a
empassar-se la mentida que la realitat podreix.
Veig que la màquina sòrdida, tètrica, que gira
frenètica com una roda secular no és
tan espectacular. Ara ho miro des de fora i vol
dir que tard o d´hora n´he sortit, arrupit o
enaltit, amb el cervell i un sol dit o amb
senderi i treient pit. I és que hi ha moltes
vegades que més val fotre pedrades si saps on
apuntaràs i és el cas d´aquest pas, que per
anar a fotre un pedaç més val fotre-ho tot
a terra, més val començar del ras.

:) Ximo

Comentarios»

No comments yet — be the first.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: